HISTÒRIA

El poble de Jorba s’ha desenvolupat al llarg de la carretera N-II, al peu del Puig anomenat de la guàrdia, en el cim del qual hi havia el castell.

Les primeres notícies que tenim de Jorba són del segle X, moment en què el terme quedava dins dels límits del castell de Tous i de Montbui. Un segle més tard tenim ja notícies del castell. La baronia de Jorba és documentada en el segle XII i pertanyia a Guerau de Jorba. Anys després s’incorporà a la casa dels Cardona.

Durant el segle XV Jorba tenia dos batlles: el baronal i el monacal. El baronal ho era pel castell, en canvi el monacal –que corresponia a l’abadia de Montserrat- ho era de l’anomenada “Quadra de Montserrat” formada entre altres per Juncosa i la Sala.

Quan hi hagué la Guerra de Joan II, el castell de Jorba es va posar al costat de la Generalitat. Va caure en mans dels realistes l’any 1475.

En el segle XVIII, el senyoriu del poble i del terme el tenia el compte d’Aranda, successor dels Rajadell, que tant havien fet per repoblar aquesta zona.

És cap a finals d’aquest mateix segle quan Jorba experimentà una baixa demogràfica important que arriba als 158 habitants l’any 1787.

Les guerres carlines van portar com a conseqüència l’enderroc del castell, ja que servia de caserna de les forces lliberals. L’any 1890 les runes del castell són comprades per la família Muntadas, els fundadors de l’Espanya industrial de Barcelona.

Una infraestructura important, però que mai s’ha arribat a construir, és el pantà de Jorba, que havia d’ésser la solució per proveir d’aigua Igualada i la seva zona immediata. Aquesta obra va tenir el seu primer projecte l’any 1880 i l’últim l’any 1973.

El segle XIX marcarà una pujada demogràfica important, es passarà de 365 habitants l’any 1830 a 767 l’any 1894. Aquest augment es dóna com a conseqüència de la instal.lació d’indústries cotoneres.

L’economia de Jorba havia estat sempre molt diversificada: molins fariners i bataners, agricultura, pedreres, regadiu pel consum familiar, hostals en el camí ral, etc. Aquesta diversificació ha continuat en certa manera fins als nostres dies: pedreres, fàbriques de guix, bòbiles, etc.