PATRIMONI

LLOCS D’INTERÈS

CREU DE TERME

Es troba a l’entrada del carrer Major, davant de l’actual edifici de l’Ajuntament. Aquesta creu datada del 1604, es conserva en molt bon estat. Cal observar-hi el treball escultural amb seqüències de la Passió.

Mentre recorrem el carrer major podem observar diferents casals del segle XVIII, alguns més ben conservats que d’altres, però que ens indiquen la prosperitat del poble a inicis d’aquest segle.

ESGLÉSIA DE SANT PERE

Es tracta de l’església parroquial que, situada als peus de l’antic castell, presideix tot el poble. Va ser construïda entre el 1551 i el 1558, amb pedra del pla del Magre, molt proper a Jorba. Estilísticament l’hem d’incloure dins del denominat gòtic tardà.

És de construcció molt simple. Les formes responen perfectament al gust català de l’època: triomf de la simplicitat i de l’espai, el gust per la massai  la puresa amb estructures geomètriques elementals.

Abans del 1936 l’església tenia un retaule barroc que presidia l’altar major i un altre d’estil renaixentista, dedicat a Sant Miquel, amb unes notables pintures. Aquest últim provenia de l’església dedicada al mateix sant que hi havia al castell. Havia estat traslladat a la parroquial l’any 1830.

PONT DEL COMTE D’ARANDA

Està situat sobre la riera de Rubió, a la sortida del poble per l’antiga carretera. Es va construir l’any 1787 quan el compte d’Aranda, que era senyor de Rubió, tenia responsabilitats polítiques a la cort de Carles IV. El 1792 arribà a ser primer ministre. Es tracta d’una obra d’enginyeria, sòlida i a la vegada atractiva.

La Diputació de Barcelona va fer-hi una intervenció de consolidació l’any 1984, que ens permet apreciar millor les característiques d’aquesta construcció de caire civil.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LA SALA

Per anar a l’església de la Sala ho farem agafant l’antic traçat de la N-II fins arribar vora una guixera. D’allà surt el camí que ens hi portarà. És una església de la qual ja tenim referències l’any 960. Des dels inicis va estar molt vinculada als senyors de Jorba.

Aquesta església es trobava en el domini del castell de Jorba, del qual trobem referències ja des de l’any 960.

Tot i que l’any 1012 quan l’abat Guitard estableix al sacerdot Guadall la meitat del castell de Clariana, que afrontava a tramuntana amb una vila coneguda amb el nom de la Sala (ipsa vila de Sania), sembla segur que no es tracta del lloc on trobem l’església de Santa Maria de la Sala. Aquesta afirmació esta corroborada, l’any 1185, en el testament de Guerau de Jorba i la seva muller Taurina, en el qual s’afirma que el lloc on s’aixecà l’església era una sala dels senyors de Jorba. Els esposos, en aquest document, realitzen una dotació a l’església que s’acabava de construir, deixen unes terres i unes rendes, a més d’objectes litúrgics (llibres, un calze, una creu de plata, canelobres daurats, vestits litúrgics, ornaments d’altar) i ordenen que es mantingui un capellà que hi celebri missa diària mentre es resideixi a la “sala nostra de Iorba”.

L’església s’esmenta de nou el 1313, en un testament de Pere Sala. Al segle XIV, posseïa un custodi o ermità, que habitava en una casa annexa i que era elegit pel Batlle i els regidors de Jorba. Aquesta situació va perdurar fins l’any 1823.

Al llarg del temps, l’església va rebre diverses deixes per tal de mantenir-la en bon estat de conservació. Així trobem aportacions dels feligresos els anys 1415, 1609, 1612, 1704, 1715, 1744 i 1802.

L’edifici presenta en l’actualitat, un bon estat de conservació.

CREU DE LA SALA

La Sala, tradicionalment, ha estat lloc d’aplecs. Un dels més nombrosos es va fer l’any 1910. La creu que avui hi ha a l’esplanada del costat de l’església s’hi va posar un any més tard recordant aquest aplec. Va ser feta per l’igualadí Vicenç Vilarrúbies i es va pagar amb almoines.

SANT GENÍS

Està situat entre Igualada i Jorba. És un nucli de població una mica apartat, però fàcilment visible des de la carretera N-II.

Les primeres referències de Sant Genís provenen del segle XIII i fan referència a una església que posteriorment, el segle XVIII, seria reformada.

Es tracta d’un conjunt rural que ha vist créixer en relativament poc temps la seva població.

ALTRES LLOCS D’INTERÈS

Capella de Sant Sebastià i Sant Roc. Està situada a l’actual plaça de la Font, al centre del poble. En aquest lloc hi havia el cementiri vell. Va ser restaurada l’any 1959.

Mas Jordà. Va ser construït al segle XV com a residència d’estiu del senyor de Jorba. Al segle XVIII hi hagué un forn de vidre. En aquesta casa hi nasqué fra Francesc de Jorba que va ser provincial dels franciscans entre 1657-1678. S’hi arriba per un camí que surt de la carretera N-II un cop passat el pont del Ganxo.

Monestir de les Carmelites Descalces de Santa Teresa. Va ser construït l’any 1983 quan l’esmentada ordre va deixar el conveni que tenia al centre d’Igualada. Està situat vora la masia de Can Blasi, tocant al terme d’Igualada.